dae Diariulimba
Andat bene chi cando si chistionat de limba est de importu a dare atentu a sos faeddos ca de custu est fata sa limba sarda: faeddos, allegas, paràulas. Ma un’àtera cosa sunt cussos faeddos a pitzu de sa limba chi non lompent a logu perunu, bonos petzi pro prenare sa buca sena nde bogare mancu ispera de cosa cuncreta, bandera de bogare petzi in pratza, “feticcio” pro incantare sa gente. E duncas sa provìntzia de Aristanis, una chi si pensaiat ghiada dae unu presidente chi naraiat chi bi creiat de a beru in sa chistione de su sardu, serrat totu cantu. “A ghirare!” Si diat dèpere nàrrere in sardu.
A pustis de sa provìntzia de Casteddu chi no at gastadu s’annualidade 2003 cun unu presidente chi s’est semper impinnadu pro sa sardidade, tocat como a sa terra de Arborea; s’imbentu de sos polìticos chi faeddant de limba ma chi posca non la ponent in pràtica sighit ismanniende, làstima. E custu cheret nàrrere chi b’at duos postos de traballu truncados e chi ant a sessare bator annos e mesu de fainas atzivas fatas dae sas duas pessones chi bi traballaiant cun aficu.
S'Ufìtziu de sa limba de sa provìntzia de Aristanis ghiadu dae Tore Cubeddu e Marinella Marras est resessidu a nche sortire prus de 80 comunas e a ispàrghinare unu cuntzetu de limba comuna chi pertocaiat a realidades chi si naraiant diferentes e chi intames cun unu protzessu de polìtica linguìstica abbista ant cumpresu sa balia de sa chistione de s’aunimentu. Sa pòlìtica si nd’est ammentada petzi cando l’est torradu a contu, fortzis, ma cando b’at àpidu de fàghere cussos sèberos polìticos fortes de bogare dae bugiaca dinari pro sa limba etotu, custa est abarrada petzi unu faeddu, un’allega, una paràula.
Sa chistione no est petzi chi serrat un’Ufìtziu provintziale, no est petzi chi b’ant duos traballadores in mancu chi su traballu l’ant fatu fintzas bene; bastat a ammentare de totu sos adòbios fatos fintzas in sas biddas prus minores de sa provìntzia tzerriende a pessones famadas in su mundu de sas minorias linguìsticas non petzi in Sardigna ma in totu Itàlia. Sa chistione est chi serrat un’Ufìtziu provintziale e chi l’at a sighire s’efetu dòmino in provìntzia matessi, cun operadores cualificados chi giai si preguntant cale ghia dat sa provìntzia a sas amministratziones de sas biddas in ue traballant. Su murrùngiu est ismanniende, sas dudas sunt semper de prus.
Nois, semper serentes a chie at traballadu bene meda in ie, serramus duncas cun una pregunta a sa provìntzia de Aristanis: sa limba est faeddu, ma cando est a colare a cosas fintzas prus cuncretas?
Nessun commento:
Posta un commento